Conferència: "Eradicar la fam i la malnutrició"

Aquest dilluns passat vaig tenir el plaer d'assistir a la Conferència: "Eradicar la fam i la malnutrició: un gran repte pendent" que organitzava Justícia i Pau i Mans Unides. Aquesta conferència iniciava el cicle "Els dilluns dels Drets Humans", un seguit de xerrades que es faran al llarg d'aquest curs un cop al mes, xerrades que el què pretenen, des del meu punt de vista, és donar-nos uns visió més àmplia de certes problemàtiques de la vida diària que vulneren els nostres drets.
Al gener vaig llegir un article sobre la fam (link al final) que feia referència al llibre de "El Hambre", de Martín Caparrós. El que més em va impactar va ser quan el mateix autor del llibre deia que ell si li diguessin de llegir-se'l no se'l llegiria. Jo el primer que vaig fer al sortir de pràctiques va ser anar a comprar-lo, aquell article m'havia obert una nova porta a la que voler entrar i de la qual volia saber-ne més, tot i que sabia que tot el que hi hauria darrere seria, una vegada més, horrible.
Vaig començar a llegir-lo, vaig llegir-ne unes 80 pàgines i vaig parar. Moltes dades difícils d'assimilar. Cada frase que llegia em feia reflexionar i em feia qüestionar-me mil i una cosses. Dades com que 1 nen mor cada 5 segons per fam (o causes relacionades amb aquesta o amb la malnutrició, com agafar una malaltia degut a un sistema immunològic amb molt poques defenses), que Nigèria és un dels països més afectats per la fam però alhora és un dels països dels quals s'obté més Urani (monopolitzat per empreses sobretot de França o la Xina), que a molts dels països del tercer món s'alimenten sempre a base d'una boleta de mill diària, entre d'altres escenes i dades esgarrifants.

També he pogut llegir fragments com aquests:

"Conocemos el hambre, estamos acosumbrados al hambre: sentimos habre dos, tres veces al día. No hay nada más frecuente, más constante, más presente en nuestras vidas que el hambre y, al mismo tiempo, para la mayoría de nosotros, nada más lejos que el hambre verdadera.
Conocemos el hambre, estamos acosumbrados al hambre: sentimos habre dos, tres veces al día. Pero entre esa hambre repetida, cotidiana, repetida y cotidianamente saciada que vivimos, y el hambre desesperante de quienes no pueden con ella, hay un mundo. El hambre ha sido, desde siempre, la razón de los cambios sociales, progresos técnicos, revoluciones, contrarrevoluciones. Nada ha influido más en la historia de la humanidad. Ninguna enfermedad, ninguna guerra ha matado más gente. Todavía, ninguna plaga es tan letal y, al mismo tiempo, tan evitable como el hambre."

I la meva pregunta: COM CONTINUEM VIVINT? Com vivim tant tranquils sense reaccionar a aquestes situacions? Com puc estar vivint sabent que cada 5 segons mor un nen de fam? Que cada dia mils de dones han de caminar quilòmetres per aconseguir portar al seu fill mig mort al "hospital" més proper? Com puc continuar tant tranquil·la sabent que hi ha mils de famílies que no tenen res per menjar ni un lloc on dormir segurs? Com puc continuar vivint amb aquesta infinita llista d'injustícies que acaben amb els drets de moltes persones?

Tinc infinites preguntes per resoldre. Vivim en un món ple de contradiccions. En un món purament injust. I tot això que dic no és nou, ja és una realitat per nosaltres, ja ha passat a ser quelcom normal, i M'AVERGONYEIXO. Però com hem arribat a aquest punt? No em sembla just, no em sembla just que alguns tinguin tant i altres tant poc. No entenc com pot ser possible que en un món on hi ha aliments per a tothom encara hi hagi persones que es morin de gana. És una qüestió econòmica, i cada cop me'n estic adonant més, aquest món està controlat pels diners i fins que aquesta avarícia de merda d'uns pocs no desaparegui no farem res.

A la conferència també es va parlar de fam. Però no només de fam, de tot el que aquesta comporta. A la conferència vaig tenir el plaer d'escoltar a Esther Vivas i a Marco Gordillo (us recomano que busqueu informació sobre els dos) i em vaig endur molta informació i grans dades que penso que és vital compartir-les:

1. Tenim un sistema alimentari disfuncional: produïm molt però no ens alimentem a tots. De fet, diuen que produïm més del necessari per alimentar a tota la població mundial. I jo em pregunto, que es fa amb tot el menjar que serviria per alimentar als 800 milions de persones que pateixen fam al món? Perquè no es pot realment fer arribar aquests recursos a les persones que no els tenen? Però la pregunta clau: perquè hi ha aquestes diferències? Perquè hi ha gent que té tant i gent que té tant poc? Em qüestiono la nostra existència. És per reflexionar-hi. Pensa quan tens 3 parells de sabates i te'n vols comprar unes altres; hi haurà milers de persones que van descalces mentre tu estàs debatent internament sobre quines et compres (la de marca X que costen 78 o la de marca Y que costen 89). Tant de bo tots poguéssim dur-ne unes posades, jo viuria més feliç en un món on tots poguéssim tenir ni que fos un parell de sabates per caminar, perquè sincerament jo no imagino el meu dia a dia sense calçat. I vosaltres?
   Molta producció però poca justícia. 
2. Tenim un sistema alimentari disfuncional que:
   - Explota els recursos naturals
   - Està monopolitzat per unes poques empreses que tenen el control i el poder, amb això estem perdent cada cop més els productors petits que queden fora del sistema de producció. Menys llocs on poder comprar implica trobar-nos quasi els mateixos productes a tot arreu, per tant això implica menys llibertat a l'hora d'anar a comprar i, un altre cop, els que tenen el control tenen cada cop més poder de decisió. Alhora la pagesia ha reduït molt en els últims anys, queda un percentatge molt baix de persones que treballen al camp, ja que cada cop més se'ls paga una misèria i no els surt a compte invertir tant per a no tenir guanys. Per tant, veiem com aquestes empreses transnacionals (Monsanto, Caprabo, Mercadona, etc) s'estan carregant la llarga trajectòria de la ramaderia.
   - Destrueix el medi ambient amb: la desforestació, la destrucció de la biodiversitat, el malgast i el mal ús de l'aigua, els gasos d'efecte hivernacle (produïts per la indústria ramadera i pesquera sobretot), contaminació de les aigües, entre d'altres.
3. Tenim un sistema alimentari que produeix molt però hi ha un gran malbaratament alimentari. Aquest malbaratament alimentari té una sèrie d'impactes:
   - Pèrdua d'aliments i segueix la fam. Com pot ser que tirem aliments mentre hi ha gent que els necessita per a viure? Imagina't que necessites beure aigua perquè t'estàs morint de set i el teu amic tira l'aigua que us queda, com et sentiries? Només seria per a tu una situació desagradable durant una estona perquè quan anessis a la font més propera ja ho hauries resolt, doncs pensa que hi ha persones a les que aquesta aigua mai els hi arriba...
   - Impacte econòmic: Aquests aliments malbaratats han format part del procés industrial i per tant de l'oferta i la demanda, per tant influeixen en el preu tot i que no han servit per a res, estúpid no? Almenys si els poguéssim fer arribar a algú tindria sentit.
   - Impacte ambiental: la producció d'aquests aliments malbaratats també han influït en la producció de gasos hivernacles i tot i així es tiren. Ja que els produïm i que a causa d'això fem "mal" a la Terra no és lògic aprofitar-los?
   I sabeu què? Que el malbaratament alimentari es produeix en un 60% als àmbits domèstics, a casa nostra. Hauríem de prendre consciència i intentar evitar que aquesta xifra baixés al mínim. Perquè els nostres hàbits influeixen: que mengem? com ho mengem? on ho comprem? en que ens fixem a l'hora de comprar-ho? ... Les nostres accions tenen un preu!!!!!
4. La fam és la gran incoherència del model actual. Per més que produïm segueix havent-hi fam. Els aliments s'han mercantilitzat i els drets s'han quedat per uns pocs. La lògica del sistema capitalista ha mercantilitzat els drets (com el de la vivenda) i això també ha afectat al mòdul alimentari. Si tu no tens diners per a comprar cert menjar, abans de que tu puguis menjar-te'l acabarà a les escombraries. No hi ha un problema de falta d'aliments, hi ha un problema amb el sistema alimentari i amb el control que tenen sobre aquest.
5. La crisi econòmica s'ha convertit en una crisi alimentària. Això ha generat unes altes taxes de malnutrició. Moltes famílies han de comprar aliments de baixa qualitat, poca varietat i aliments que no són suficients per a poder tenir una dieta equilibrada. Malnutrició no implica no menjar, malnutrició implica menjar amb baixa qualitat cosa que afecta a la nostra salut. 
6. Força gent queda criminalitzada: en certs estats es multa per a buscar aliments a les papereres, perquè es criminalitzen als pobres i no al sistema que ho permet?
7. Una gran quantitat dels cereals que es produeixen van destinats a l'alimentació de la ramaderia intensiva. És a dir, s'està destinant una gran quantitat d'aliments, que podrien servir per a alimentar a tota la gent que pateix fam, per a alimentar als animals del sistema ramader, un sistema pèssim i horrible...
8. Ens diuen que sabem el què mengem. Això és cert? Actualment hi ha molts controls en els nostres aliments, ens beneficien? Que passin molts controls no vol dir que no tinguin impacte en la nostra salut. Actualment una gran quantitat d'aliments tenen grans dosis de conservants i estabilitzants, són bons aquests pel nostre organisme? És necessari menjar "menjar", el menjar de tota la vida. La poma amb alguna taqueta i més arrugadeta segur que t'aportarà molt més que la poma verda brillant quasi insípida :)! Aquest canvi en la nostra alimentació (la introducció d'aliments més manipulats, la introducció de més proteïna animal, de més menjar processat i refinat, de més sucres, etc) ha generat alhora un augment en les malalties i en els problemes de salut de la població mundial. Sinó només cal reflexionar amb certes dades: l'augment de malalts de càncer en els últims anys, l'augment de malalties cardiovasculars i d'obesitat (Espanya és un dels països amb més obesitat infantil a nivell mundial), etc.

Vivim en un món injust. Molta producció i POCA justícia alimentària. Espero que els petits canvis que puguem realitzar en la nostra manera de viure i d'alimentar-nos tinguin algun sentit i puguin, ni que sigui molt poc, trencar amb aquestes injustícies.
No soc una experta en el tema, de fet, quasi no tinc ni punyetera idea de tot el que hi ha darrere de tot això, però necessito compartir allò poc que sé, i poder transmetre aquestes ganes de canvi i de justícia a tots aquells que pugui. 

Estic contenta per poder menjar de gust un plat de verdura, de poder tenir fruita de tot tipus a casa, de poder tenir l'oportunitat de menjar allò que em vingui de gust. Però alhora m'entristeixo al pensar que molta gent no ha tingut l'oportunitat que jo i molts de nosaltres tenim, i perquè? Jo no sóc ni millor ni pitjor persona que tots aquells que no han tingut les mateixes oportunitats que jo, i això perquè? Perquè m'ha tocat néixer a un lloc on la qualitat de vida és més alta? I perquè a mi? I perquè no tothom pot tenir el dret d'una vida digne i justa? No ho entenc, és quelcom que no comprenc, és quelcom que em sembla horrible... Espero i desitjo que el pla de la ONU per acabar amb la fam al 2030 es compleixi. Però penso que tots hauriem de conscienciar-nos i fer un esforç, i fer petits canvis en les nostres vides que conjuntament puguin tenir algun resultat a nivell més global. Espero que tot això que escric serveixi per almenys, obrir els ulls a algú més.

Perquè com deia Galeano: "Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas para cambiar el mundo"...
Així que gent petita, comencem a fer coses petites per canviar el món...

Per reflexionar, per pensar...

• Article: "El hambre es la metafora más violenta de la desigualdad" http://www.lavanguardia.com/cultura/20150128/54425193503/martin-caparros-el-hambre-es-la-metafora-mas-violenta-de-la-desigualdad.html
• Llibre "El hambre" http://www.casadellibro.com/libro-el-hambre/9788433963772/2490114
• Entrevista amb Martín Caparrós http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-martin-caparros-hambre/3050828/
• http://www.ecoagricultor.com/saber-comer-64-reglas-basicas-para-aprender-a-comer-bien-michael-pollan/
• COWSPIRACY http://www.area-documental.com/player.php?titulo=Cowspiracy%3A+El+Secreto+de+la+Sostenibilidad

Gràcies,
Cinta.

PD; he tornat a començar amb la lectura de "El Hambre"